LA IMPORTÀNCIA DE MENJAR CARN

Estem envoltats d’articles, notícies, reportatges on es parla de manera positiva i d’altres de manera negativa sobre la carn. Nosaltres no farem res d’això. La carn és bona, però si es menja amb excés pot arribar a ser dolenta. Per tant, podríem dir, que tots aquests documents que parlen sobre la carn tenen la seva veritat.

Des de Carns Cèntric, volem el millor per la vostra salut i és per això que hem volgut establir un punt mitjà dintre aquest debat.

Ningú pot dir el contrari de l’afirmació que la carn és una font de vitamines i minerals que són essencials pel bon funcionament de l’organisme. Després de l’ou, la carn conté les proteïnes de major valor biològic.

La seva aportació proteica de grasses saludables i diversos grups de proteïnes són fonamentals per diferents grups de població; els esportistes, nens i nenes, gent de la tercera edat, persones malaltes i dones en edat reproductora.

El ferro que conté la carn forma part d’un grup “hemo”, formant part de l’hemoglobina, mioglobina i diferents enzims. Aquesta forma de ferro és semblant a la que existeix en el nostre organisme, pel que fa a una absorció millor, fins a arribar a un 50%.

El ferro permet que l’oxigen de la sang arribi a tot l’organisme. Un dèficit de ferro provoca anèmia i cansament. També col·labora contra malalties i en la formació de col·lagen.

La vitamina més important de la carn és la B1. Ajuda a convertir els hidrats de carboni en energia, molt important pel bon funcionament del cervell.

A la nostra carnisseria ens va arribar el cas d’una noia de setze anys, que va començar una dieta vegetariana i creiem que és important compartir-la amb tots vosaltres.

---

“Quan vaig prendre la decisió de ser vegetariana per motius ètics, vaig anar a la meva doctora per portar una dieta controlada i poder fer bé les coses.

Vaig acordar una dieta amb tot un munt de substitutius de la carn i que cada mig any em faria analítiques per controlar els nivells de vitamina B a la sang.

A causa de la meva edat tan jove, vam acordar amb la doctora de menjar un cop per setmana una peça de carn vermella per així poder controlar de millor manera el nivell de ferro, ja que sóc una dona en edat reproductora.

Al començament les analítiques sempre em sortien correctes, fins que van passar dos anys.

Jo en aquells moments estava estudiant batxillerat i hi dedicava moltes hores a l’estudi i a poc a poc vaig anar notant que cada cop em costava concentrar-me més i havia d’estar el doble de temps per aprendre’m el temari.

Després d’això va venir el mal estar físic, amb marejos, molt poques forces i fatigues a l’hora de fer qualsevol esforç físic. També em sentia molt més baixa d’ànims i això em va començar a afectar en les relacions que tenia amb la gent del meu entorn. Em parlaven i em deien alguna cosa i jo contestava, però després mai me’n recordava del que m’havien dit i tampoc els hi prestava atenció.

Quan ells es van adonar compte que alguna cosa no estava bé m’ho van dir. Em van fer veure que era veritat, que jo no estava al 100% com sempre ho havia estat.

Vaig decidir anar que em fes una analítica i efectivament, la doctora em va dir que tenia anèmia.

Des d’aquell moment vaig tornar a decidir menjar carn, perquè tenia clar que primera hi anava la meva salut i sabia que així no hi podia continuar.

Amb tot això, el que vull dir, és que mantenir una dieta vegetariana no és dolent per la salut i és un hàbit possible de fer, però no per a qualsevol persona.

Depenent del tipus de sang que tinguis, et pots permetre la reducció de carn, però en altres casos, com el meu, no.

Sempre pensem que la dieta que mantenim no és gaire important i que no passa res, però estem molt equivocats. Mantenir una dieta equilibrada és molt important i jo em vaig adonar compte gràcies a aquesta experiència.”